La nostra història

José Manuel Lara Hernández i la seva esposa, María Teresa Bosch Carbonell, funden a Barcelona Editorial Planeta, segell nascut amb un capital inicial, segons el fundador, inferior a les 100.000 pessetes. És l'embrió del que serà el Grupo Planeta. El primer llibre publicat és la novel·la Mientras la ciudad duerme, de l'escriptor nord-americà Frank Yerby, que es converteix ràpidament en un gran èxit de vendes. És el primer dels molts best sellers internacionals que va publicar l'editorial en aquesta primera etapa. Aquest mateix any apareixen una dotzena de títols, entre ells Caballero sin espada, de Lewis R. Foster; Esta es mi cosecha, de Lee Atkins; Nina, de Susana March, o La última esperanza, de Mildred Masterson McNeilly.

Amb la intenció de trobar nous autors espanyols o llatinoamericans, José Manuel Lara Hernández crea el Premi Planeta de Novel·la, que esdevindrà un dels vaixells insígnia de l'editorial. La primera edició del guardó, amb una dotació inicial de 40.000 pessetes, es va celebrar a l'octubre durant una vetllada al restaurant Lhardy de Madrid. El jurat va estar format per Bartolomé Soler com a president, César González Ruano, Tristán La Rosa, Pedro de Lorenzo, José María Romero de Tejada, el mateix José Manuel Lara i Gregorio del Toro en qualitat de secretari. Es van presentar 247 obres originals i va resultar guanyador Juan José Mira amb la novel·la En la noche no hay caminos, que va arribar a les llibreries l'any següent amb una primera edició de 5.000 exemplars. El finalista va ser Severiano Fernández Nicolás amb Tierra de promisión.

Al llarg de l'any, el segell també publica obres de Frank Yerby, Pearl S. Buck o Vicki Baum.

Planeta publica Los cipreses creen en Dios, una novel·la de José María Gironella que es converteix en un veritable fenomen editorial. Primera part d'una tetralogia d'èxit, arriba a ser un dels llibres més llegits en castellà del segle xx.

La dotació del Premi Planeta creix fins a les 100.000 pessetes, tot un rècord per a l'època. En aquesta ocasió el jurat, format per Wenceslao Fernández Flórez, Manuel Pombo Angulo, José Luis Navasqüés, José María Romero de Tejada, Juan Gich, Pedro de Lorenzo, José Manuel Lara Hernández i César González Ruano com a secretari, decideix premiar l'obra Una casa con goteras, de Santiago Lorén, i resulta finalista Otros son los caminos, d'Antonio Ortiz Muñoz. El Planeta se segueix celebrant a Madrid, en aquesta ocasió al Círculo de Bellas Artes.

Al llarg de l'any, el segell també publica obres de Dashiell Hammett, Vicki Baum, Luis Romero, John Dos Passos, Álvaro de Laiglesia, César González-Ruano i la novel·la pòstuma de Vicente Blasco Ibáñez, La voluntad de vivir.

Pío Baroja, un dels autors supervivents de la Generació del 98, s'incorpora al catàleg de Planeta. Publica, dins la col·lecció Autores Españoles Contemporáneos, les novel·les La feria de los discretos i Los últimos románticos.

Ana María Matute guanya el Premi Planeta amb Pequeño teatro, i queda finalista El fulgor y la sangre, d'Ignacio Aldecoa.

La gala del Premi Planeta es trasllada a l'Hotel Palace de Madrid l'any en què el guanya Tres pisadas de hombre, d'Antonio Prieto, i queda finalista Carretera intermedia, de Mercedes Salisachs. El veredicte del guardó té lloc el 15 d'octubre, en homenatge a l'onomàstica de María Teresa Bosch, esposa de José Manuel Lara Hernández. Aquesta data serà ja la definitiva per a les futures edicions.

Planeta publica Duelo en el paraíso, de Juan Goytisolo; Duermen bajo las aguas, de Carmen Kurtz; El malvado Carabel, de Wenceslao Fernández Flórez, i Memorias de S. A. el Aga Khan, entre altres títols.

Planeta entra al sector de venda de llibres a crèdit. L'editor José Manuel Lara Hernández funda, amb Manuel Lombardero, Crédito Internacional del Libro, més tard anomenat Planeta Crédito, que permet apropar les grans obres de consulta a la majoria de llars espanyoles i que es convertirà en una de les grans fites per al creixement de l'editorial.

Carmen Kurtz guanya el Premi Planeta amb El desconocido i A fuego lento, de Raúl Grien, es converteix en finalista.

Planeta també publica El vengador, de José Luis Castillo-Puche; Buenas noches, Argüelles, d'Antonio Prieto, i La cometa y el eco, de Mercedes Ballesteros.

Emilio Romero guanya el Premi Planeta amb La paz empieza nunca, i queda finalista Elisa Brufal, amb Siete puertas.

Planeta publica el clàssic de Wenceslao Fernández Flórez El bosque animado, a més de Las praderas del cielo, de John Steinbeck, mentre que Los cipreses creen en Dios, de Gironella, arriba ja a la tretzena edició.

Fernando Bermúdez de Castro guanya el Premi Planeta amb Pasos sin huellas, i queda finalista La ciudad amarilla, de Julio Manegat.

Al llarg de l'any Planeta amplia la biblioteca dedicada a l'obra de Blasco Ibáñez, a més de publicar llibres de Sinclair Lewis, Ana María Matute, Aldous Huxley, François Mauriac, Rafael Sánchez Mazas o Pierre Loti, amb la qual cosa supera les vuitanta novetats en llibreries.

El Premi Planeta augmenta la dotació a 200.000 pessetes. En una gala a l'Hotel Ritz es proclama guanyador Andrés Bosch, amb La noche, i José María Castillo resulta finalista amb El grito de la paloma.

Carlos Rojas i Giovanni Papini s'incorporen al catàleg de Planeta.

Editorial Planeta publica en un sol volum l'obra novel·lística de Carmen Laforet, a més de recuperar Manhattan Transfer, de John Dos Passos.

El Premi Planeta recau a El atentado, de Tomás Salvador, i el finalista és El borrador, de Manuel San Martín.

Apareix Un millón de muertos, de José María Gironella, continuació de Los cipreses creen en Dios, i instantàniament es converteix també en un gran èxit editorial.

Planeta recupera alguns dels títols clàssics de l'obra de Baroja, com El árbol de la ciencia o La dama errante.

Torcuato Luca de Tena s'alça amb el Premi Planeta gràcies a La mujer de otro. Andrés Avelino Artís (Sempronio) queda finalista amb La oración del diablo.

La segona part de la cèlebre trilogia de José María Gironella es va publicar el 1961.

Los cipreses creen en Dios arriba a la seva edició número 35, confirmant Gironella com un autor supervendes. Planeta publica Las uvas de la ira, de John Steinbeck, i Reportaje de la Historia, de Martín de Riquer, a més d'incorporar al seu catàleg G. K. Chesterton i Manuel del Arco.

Se enciende y se apaga una luz, d'Ángel Vázquez, guanya el Premi Planeta, i El pozo de los monos, de Juan Antonio Usero, queda finalista. En realitat, l'obra premiada va ser Los enanos, de Concha Alós, però no es va poder alçar amb el guardó perquè l'autora havia contractat amb anterioritat aquesta novel·la amb una altra editorial.

Primer gran acord d'Editorial Planeta amb un soci internacional, el segell francès Larousse, que permet consolidar el negoci de venda a crèdit. D'aquesta manera, Planeta inicia la publicació en castellà de les enciclopèdies Larousse. Planeta Crédito passarà després a convertir-se en Editorial Planeta Grandes Publicaciones.

Entre novetats i noves edicions, l'any 1963 Planeta supera el centenar de títols en llibreries, amb èxits com Yo soy Fulana de Tal, d'Álvaro de Laiglesia; El baile de los malditos, d'Irwin Shaw; Desiderio, d'Ignacio Agustí, o La mujer de otro, de Torcuato Luca de Tena. S'inicia la publicació de les obres completes de Quevedo, Clarín, Dickens i Goethe.

El Premi Planeta recau a El cacique, de Luis Romero. Víctor Chamorro resulta finalista amb El sant i el dimoni.

Editorial Planeta comença la seva expansió internacional mitjançant l'obertura d'empreses comercials per a la distribució dels seus llibres a Mèxic i Colòmbia. La xarxa, amb el temps, s'estendrà al llarg de tota l'Amèrica Llatina.

Baltasar Porcel i Alberto Vázquez-Figueroa publiquen per primera vegada al segell.

Concha Alós aconsegueix per fi el Premi Planeta amb Las hogueras, i Víctor Chamorro (Vizarco) és finalista amb El adúltero y Dios.

Editorial Planeta supera els 120 títols publicats, entre novetats i reedicions. Joan Fuster i Josep Faulí s'incorporen al segell, que també publicarà amb gran èxit 19 de juliol, novel·la d'Ignacio Agustí.

Equipaje de amor para la tierra, de Rodrigo Rubio, guanya el Premi Planeta, i Julio Manegat és finalista amb Spanish Show.

La dotació del Premi Planeta arriba a les 250.000 pessetes l'any en què resulta guanyadora Marta Portal amb A tientas y a ciegas, mentre que el finalista és Santiago Moncada amb El stress.

L'esperada continuació de la saga creada per José María Gironella arriba amb Ha estallado la paz, que suposarà un altre gran èxit editorial.

El Premi Planeta fa un cop d'efecte en augmentar de manera espectacular la seva dotació fins a 1.100.000 pessetes, que recauen, en aquesta edició, en l'obra Las últimas banderas, d'Ángel María de Lera. Resulta finalista Tiempo de morir, d'Eugenio Juan Zappietro. El Planeta es converteix en el premi literari més ben dotat del món, únicament superat pel Nobel.

Se segueix amb la col·lecció d'obres completes amb la publicació de tota la producció teatral de Shakespeare, el mateix any en què apareixen l'assaig La novela picaresca española, de Francisco Rico, i la novel·la Paralelo 35, de Carmen Laforet.

Editorial Planeta crea el Premi Ramon Llull per a obres publicades en llengua catalana. A les dues primeres edicions guanyen Incerta glòria, de Joan Sales, i El carrer de les Camèlies, de Mercè Rodoreda (1969).

Per la seva banda, el Premi Planeta recau en Con la noche a cuestas, de Manuel Ferrand, mentre que el finalista és No hay aceras, de Pedro Entenza.

Planeta comença a publicar l'obra d'Ernest Hemingway amb l'aparició de Enviado especial, Por quién doblan las campanas i Muerte en la tarde.

Editorial Planeta crea el Premi Ramon Llull per a obres publicades en llengua catalana. A les dues primeres edicions guanyen Incerta glòria, de Joan Sales, i El carrer de les Camèlies, de Mercè Rodoreda (1969).

Per la seva banda, el Premi Planeta recau en Con la noche a cuestas, de Manuel Ferrand, mentre que el finalista és No hay aceras, de Pedro Entenza.

Planeta comença a publicar l'obra d'Ernest Hemingway amb l'aparició de Enviado especial, Por quién doblan las campanas i Muerte en la tarde.

Creació del Premi Ateneo de Sevilla, la primera edició del qual guanya Manuel Pombo amb La sombra de las banderas.

Ramón J. Sender, amb En la vida de Ignacio Morel, guanya el Premi Planeta, en què és finalista Redoble por Rancas, de Manuel Scorza.

Planeta publica William Faulkner, Jorge Luis Borges, Joan Sales, George Orwell i Ernesto Sabato.

José María Gironella s'alça amb el premi Planeta gràcies a la novel·la Condenados a vivir. Resulta finalista Seno, de Ramiro Pinilla.

Francisco Umbral i Marguerite Duras comencen a publicar a Planeta.

La cárcel, de Jesús Zárate, guanya el Premi Planeta. És la primera vegada que l'obté un autor ja difunt, cosa que aconsella canviar les bases del guardó, que aquest any té com a finalista El sitio de nadie, de Hilda Perera.

L'editorial incorpora al seu catàleg Joan Perucho, Francisco Candel i Juan Rulfo, a més de publicar Yo maté a Kennedy, de Manuel Vázquez Montalbán, primer lliurament de la sèrie Pepe Carvalho.

Planeta posa en marxa una de les col·leccions més emblemàtiques del segell: Espejo de España, on apareixeran nombrosos assajos i llibres de memòries sobre la història d'Espanya al segle xx.

Carlos Rojas guanya el Planeta amb Azaña, i Mercedes Salisachs torna a ser finalista amb Adagio confidencial.

Planeta va publicar a la prestigiosa col·lecció Espejo de España les memòries del líder comunista Santiago Carrillo.

El Premi Planeta recau en Icaria, Icaria…, de Xavier Benguerel, mentre que el finalista és Gran Café, de Pedro de Lorenzo.

Neix el Premi Espejo de España, dedicat a l'assaig històric. El seu primer guanyador és José Luis Vila-SanJuan amb García Lorca, asesinado: toda la verdad.

La gangrena, de Mercedes Salisachs, s'alça amb el Premi Planeta, que té com a finalista Víctor Alba amb El pájaro africano.

Davant l'imparable creixement de l'editorial, Planeta s'instal·la en un edifici més ampli, que passarà a ser la històrica seu al número 273 del carrer Còrsega de Barcelona. Serà en aquest temps quan Planeta consolidarà amb força la seva xarxa comercial a crèdit gràcies a la publicació de grans obres de consulta, com és el cas d'Historia de la Humanidad.

El 1976 apareix un llibre que serà un veritable fenomen de vendes durant diversos anys, Les meves converses privades amb Franco, en què es recullen les confidències que el dictador feia al seu cosí Francisco Franco Salgado-Araujo.

Autobiografía de Federico Sánchez, de Jorge Semprún, guanya el Premi Planeta. Queda finalista Ángel Palomino amb Divorcio para una virgen rota.

Juan Marsé s'alça amb el Planeta amb La muchacha de las bragas de oro. Los invitados, d'Alfonso Grosso, resulta finalista.

La dotació del Premi Planeta puja als 8 milions de pessetes l'any en què guanya Manuel Vázquez Montalbán amb Los mares del Sur, i té com a finalista Las mil noches de Hortensia Romero, de Fernando Quiñones.

Volavérunt, d'Antonio Larreta, guanya el Planeta. El finalista és Juan Benet amb El aire de un crimen.

Planeta publica la primera edició de Los santos inocentes, de Miguel Delibes.

A partir d'aquest any, a través de Planeta DeAgostini, comença a publicar còmics i es crea, un any després, la divisió Comics Forum, on apareixeran alguns dels personatges més coneguts de Marvel. Planeta recupera el Premi Ramon Llull, ara ja per a novel·les inèdites, que obté Joan Perucho amb Les aventures del cavaller Kosmas.

Cristóbal Zaragoza guanya el Planeta amb Y Dios en la última playa, i José María del Val és finalista amb Llegaré tarde a Hendaya.

Grupo Planeta adquireix el llegendari segell Seix Barral, conservant-ne la personalitat i autonomia. També s'incorpora al grup Ariel, editorial dedicada a l'assaig.

Jesús Fernández Santos guanya el Planeta amb Jaque a la Dama. La conspiración del Golfo, de Fernando Schwartz, és l'obra finalista.
 

La guerra del general Escobar, de José Luis Olaizola, obté el Premi Planeta i La canción del pirata, de Fernando Quiñones, és finalista.

El Premi Planeta augmenta la seva dotació a 12 milions de pessetes l'any en què recau en Crónica sentimental en rojo, de Francisco González Ledesma. El año del wólfram, de Raúl Guerra Garrido, queda finalista.

Grupo Planeta duu a terme una de les associacions més importants de la seva carrera en unir-se a l'editorial italiana Istituto Geografico De Agostini. De la unió naixerà Planeta DeAgostini, un segell imprescindible en col·leccionables i fascicles, amb presència en més de vint-i-dos països.

Yo, el rey, de Juan Antonio Vallejo-Nágera, s'alça amb el Planeta. El finalista és Francisco Umbral amb Pío XII, la escolta mora y un general sin un ojo.

Es constitueix Planeta Internacional (PISA), societat independent encarregada de gestionar les exportacions i coordinar les filials del grup a l'estranger.

La dotació del Premi Planeta creix fins als 15 milions de pessetes l'any en què guanya Terenci Moix amb No digas que fue un sueño, novel·la que superarà amb escreix el milió i mig d'exemplars venuts. La jeringuilla, de Pedro Casals, queda finalista.
 

Neix Temas de Hoy, un referent en obres de no-ficció adreçades al gran públic, especialment en els àmbits temàtics de l'assaig, l'actualitat política i social, la psicologia i la salut.

Juan Eslava Galán guanya el Planeta amb En busca del unicornio a l'edició que té com a finalista Fernando Fernán-Gómez amb El mal amor.

El Premi Planeta ja se situa en els 20 milions de pessetes. Aquest any el guanya Gonzalo Torrente Ballester amb Filomeno, a mi pesar, i Ricardo de la Cierva resulta finalista amb El triángulo. Alumna de la libertad.

Planeta incorpora al seu catàleg Ediciones Deusto, segell de referència en temes econòmics.

El grup adquireix el 50 per cent del capital social de l'històric segell Ediciones Destino, que concedeix el prestigiós Premi Nadal, i on s'ha publicat pràcticament la totalitat de l'obra de Miguel Delibes i Josep Pla.

Queda la noche, de Soledad Puértolas, guanya el Premi Planeta, que té com a finalista Las hogueras del rey, de Pedro Casals.

Antonio Gala s'alça amb el Planeta gràcies a la novel·la El manuscrito carmesí, un altre dels grans supervendes de l'època. El finalista és Fernando Sánchez Dragó amb El camino del corazón.

La dotació del Planeta ja se situa en 25 milions de pessetes l'any en què el guanya Antonio Muñoz Molina amb El jinete polaco, i és finalista Los espejos paralelos, de Néstor Luján.

Grupo Planeta adquireix Espasa-Calpe, un dels segells més importants de la història de l'edició a Espanya, editora del diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, la mítica col·lecció Austral i la cèlebre Enciclopedia Espasa. Amb Espasa també s'incorpora al grup la cadena de llibreries Casa del Libro. Aquest mateix any també és el de la compra d'un altre segell important, Ediciones Martínez Roca, editorial nascuda el 1965. Planeta dobla la dotació del Premi Planeta i el situa en 50 milions de pessetes quan el guanya Fernando Sánchez Dragó amb La prueba del laberinto, i és finalista Eduardo Chamorro amb La cruz de Santiago.

Neix la Fundació José Manuel Lara, dedicada al desenvolupament d'activitats culturals de creació, edició i divulgació. Té com a objectiu concedir premis literaris i d'assaig, a més de contribuir al foment de la lectura, organitzar esdeveniments culturals i promoure tota mena d'estudis, investigacions i publicacions que tinguin relació amb la realitat social i cultural d'Andalusia.

Mario Vargas Llosa obté el Planeta amb la novel·la Lituma en los Andes. Queda finalista Fernando Savater amb El jardín de las dudas.

Editorial Planeta inicia la seva col·laboració amb la Diputació Provincial d'Alacant per promoure el Premi Azorín de Novel·la, que guanya en aquesta edició Gonzalo Torrente Ballester amb l'obra La novela de Pepe Ansúrez. Grupo Planeta també s'alia amb Lunwerg Editores per fundar el segell Plawerg, especialitzat en obres il·lustrades de prestigi.

Camilo José Cela, després de guanyar el premi Nobel, s'alça amb el Planeta gràcies a la novel·la La cruz de San Andrés. És finalista Ángeles Caso amb El peso de las sombras.

Grupo Planeta s'incorpora a Tusquets Editores amb una participació del 40%, que ampliarà dos anys després.

Després de la mort de Fernando Lara Bosch en accident de trànsit, s'inicia la gran reestructuració de la companyia. Planeta Holding, divisió de fascicles i filials estrangeres, dirigida per José Manuel Lara Bosch, es fusiona amb Planeta Corporación, encarregada de les editorials literàries i de la venda a crèdit, de la qual fins aleshores era responsable Fernando.

La mirada del otro, de Fernando G. Delgado, obté el Premi Planeta. Lourdes Ortiz és finalista gràcies a la novel·la La fuente de la vida.

José Manuel Lara Hernández crea, en homenatge al seu fill, el premi de novel·la Fernando Lara, que s'atorga a Sevilla. En la primera edició l'obté Terenci Moix amb El amargo don de la belleza.

Planeta crea Booket, un segell dedicat a publicar en format butxaca els títols de les editorials del grup.

El Premi Planeta l'obté Fernando Schwartz amb El desencuentro. És finalista Zoé Valdés amb Te di la vida entera.

Terenci Moix va tornar al seu estimat Egipte i va guanyar la primera edició del Premi de Novel·la Fernando Lara.

Espasa crea el Premi Primavera de Novel·la, que en la primera edició guanya Rosa Montero amb La hija del caníbal.

El Planeta recau en La tempestad, de Juan Manuel de Prada, i resulta finalista Carmen Rigalt amb Mi corazón que baila con espigas.

Carmen Posadas guanya el Planeta amb Pequeñas infamias i José María Mendiluce és finalista amb Pura vida.

Neix DeAPlaneta, inicialment Planeta 2010, societat participada pels grups de comunicació europeus DeAgostini i Planeta. Des d'aleshores s'ha convertit en una de les companyies líder en el sector audiovisual espanyol, amb títols com El pianista, Saw o El discurso del rey, entre moltes altres, a més de produccions pròpies, com La llamada.

Grupo Planeta adquireix l'editorial en llengua catalana Columna i Ediciones del Bronce. També s'incorporen al grup Crítica, un dels segells de referència dedicat a l'assaig històric, i Ediciones Altaya, dedicada als col·leccionables.

Espido Freire guanya el Planeta amb Melocotones helados i queda finalista Nativel Preciado con El egoísta.

L’abella Maya i Willy, dos personatges emblemàtics de l’univers infantil i de Planeta Junior.

Grupo Planeta es converteix en accionista majoritari del diari La Razón, considerat avui un referent informatiu de la vida política, social i econòmica espanyola.

Neix Planeta Junior, empresa dedicada a l'animació infantil.

Maruja Torres obté el Planeta amb Mientras vivimos. Queda finalista Salvador Compán amb Cuaderno de viaje.

Grupo Planeta adquireix Ediciones Minotauro, un dels segells de referència de la literatura fantàstica i de ciència-ficció, especialment coneguda per publicar El Señor de los Anillos, de J. R. R. Tolkien, a més de noms com Ray Bradbury. També s’incorpora al grup Emecé Editores, una de les editorials més importants de l’Argentina, responsable de l’edició de l’obra completa de Jorge Luis Borges.

Es publica la novel·la de Carlos Ruiz Zafón La Sombra del Viento, un dels grans fenòmens editorials d'Editorial Planeta tant en crítica com en lectors.

Neix Planeta D, especialitzada en el gènere documental, i estableix aliances amb empreses estrangeres, com ZDF, Discovery o Galatée Films, i espanyoles, com TVE.

El Premi Planeta compleix els 50 anys de vida literària i se celebra amb una gran gala presidida per S. M. els Reis d'Espanya, Joan Carles i Sofia. Amb motiu de l'efemèride es dobla la dotació del guardó, que arriba als 100 milions de pessetes. En aquesta edició l'obra guardonada és La canción de Dorotea, de Rosa Regàs, i Lo que está en mi corazón, de Marcela Serrano, és finalista.

La seu de Grupo Planeta s'instal·la a les noves oficines corporatives, al número 662 de l'avinguda Diagonal de Barcelona, un edifici emblemàtic a la ciutat.

Grupo Planeta es fa amb el 75% de CEAC i es converteix en accionista majoritari de les societats Centro de Estudios CEAC, Home English i Grupo Editorial CEAC.

Alfredo Bryce Echenique aconsegueix el Planeta amb El huerto de mi amada, i Maria de la Pau Janer resulta finalista amb Las mujeres que hay en mí.

L'11 de maig mor a Barcelona José Manuel Lara Hernández, el fundador del grup, a l'edat de 88 anys. Assumeix la presidència de Grupo Planeta José Manuel Lara Bosch.

El grup esdevé accionista de referència d'Antena 3 Televisión i Onda Cero. Neix Atresmedia Corporación de Medios de Comunicación, que comença a cotitzar a la Borsa de Madrid a partir del 29 d'octubre d'aquell any.

Es crea Planeta Formación y Universidades com a xarxa internacional d'institucions educatives.

S'engega Artika, segell dedicat als llibres d'artista i d'edició limitada, amb la publicació de Don Quijote de la Mancha, il·lustrat per Salvador Dalí.

La pel·lícula El pianista, de Roman Polansky, distribuïda per DeAPlaneta, obté tres premis Oscar.

Antonio Skármeta guanya el Premi Planeta amb El baile de la Victoria, i El amante albanés, de Susana Fortes, queda finalista.

Durant un breu període de temps, el grup passa a compartir accionariat amb el Grup Godó al diari català Avui.

Lucía Etxebarria aconsegueix el Planeta amb Un milagro en equilibrio. Ferran Torrent queda finalista amb La vida en el abismo.

Neix la Fundación Antena 3, que més endavant passarà a anomenar-se Fundación Atresmedia, entitat privada dedicada a canalitzar l'acció social del grup.

Els informatius d'Antena 3 prenen el lideratge a la televisió pública, amb una mitjana del 23,5% de share.

Neix Zenith, un segell de referència en temes d'autoajuda, de cos, ment i esperit, i faules morals.

Maria de la Pau Janer guanya el Planeta amb Pasiones romanas. Queda finalista Y de repente, un ángel, de Jaime Bayly.

Grup Planeta i Enciclopèdia Catalana entren, juntament amb La Caixa, en l'accionariat de Grup 62. D'aquesta manera s'incorporen al projecte editorial els segells Proa, Pòrtic, Mina, Columna, i les seccions en català de Planeta, Destino i Timun Mas.

Lunwerg Editores, especialitzada en llibres il·lustrats i de gran format, s'incorpora a Grupo Planeta, com també ho fa l'editorial mexicana Diana.

Neix OBS Business School, escola de negocis que es converteix en la primera de la seva categoria a oferir la formació 100% en línia.

Álvaro Pombo s'alça amb el Planeta amb La fortuna de Matilda Turpin, i és finalista Marta Rivera de la Cruz con En tiempo de prodigios.

EAE Business School s'incorpora a Grupo Planeta, amb la qual cosa impulsa el projecte de formació professional.

Neix Esencia, segell dedicat a la novel·la romàntica.

Neox i Nova, les dues cadenes digitals del grup Antena 3, es converteixen en les ofertes de més audiència de la TDT.

Planeta compra el 55% d'El Tiempo Casa Editorial, principal grup de mitjans de comunicació de Colòmbia.

Ediciones Oniro, segell dedicat a l'autoajuda i l'espiritualitat, s'incorpora a Grupo Planeta.

Juan José Millás guanya el Premi Planeta amb El mundo, mentre que Boris Izaguirre és finalista amb Villa Diamante.

Grupo Planeta reforça la seva presència a Europa amb l'adquisició d'Editis, el segon grup editorial de França.

La Hermandad de la Buena Suerte, de Fernando Savater, s'alça amb el Premi Planeta.

Neix Nitro, el quart canal del grup Antena 3.

Temas de Hoy publica la novel·la El tiempo entre costuras, de María Dueñas, un dels títols més venuts del segell.

Ángeles Caso guanya el Premi Planeta amb Contra el viento. La bailarina y el inglés, d'Emilio Calderón, queda finalista.

Grupo Planeta i Grupo Bertelsmann s'uneixen per impulsar Círculo de Lectores, el club social de lectura més gran d'Espanya, que arriba a més d'un milió de famílies.

Es posa en marxa Arrobabooks, un segell dedicat al llibre digital.

En tierra hostil, pel·lícula de Kathryn Bigelow distribuïda per DeAPlaneta, aconsegueix sis premis Oscar, entre ells, el de millor pel·lícula.

Prisma Publicaciones, empresa editora de revistes corporatives, s'incorpora a Grupo Planeta.

Eduardo Mendoza guanya el Planeta amb Riña de gatos. Queda finalista El tiempo mientras tanto, de Carmen Amoraga.

2011. El discurso del rey.

Antena 3 TV comença a emetre El hormiguero 3.0, que des del primer moment serà líder d'audiència en la seva franja horària, amb una mitjana de 3 milions d'espectadors.

El discurso del rey, de Tom Hooper, distribuïda per DeAPlaneta, arrasa als Oscar aconseguint quatre premis, entre ells el de millor pel·lícula.

Javier Moro guanya el Planeta amb El Imperio eres tú. Inma Chacón és finalista amb Tiempo de arena.

L'1 de novembre es produeix la fusió entre Antena 3 i la Sexta, a més d'incorporar-se les cadenes la Sexta 3 i Xplora.

Tusquets Editores s'integra definitivament a Grupo Planeta.

OBS (Online Business School), primera escola de negocis en línia, és considerada, per segon any consecutiu, el millor centre de formació en línia en espanyol.

Grup 62 commemora els 50 anys d'Edicions 62.

La marca del meridiano, de Lorenzo Silva, guanya el Premi Planeta, mentre que La vida imaginaria, de Mara Torres, és finalista.

Neix Atresmedia, que engloba Antena 3, Onda Cero, Europa FM, Melodía FM, Neox, Nova, Nitro, la Sexta, Xplora i la Sexta 3, i estrena una nova identitat corporativa.

Grupo Planeta adquireix la participació de La Caixa a Grup 62 i es converteix en accionista majoritari del grup editorial líder en l'edició en català.

Clara Sánchez obté el Premi Planeta 2013 amb la novel·la El cielo ha vuelto. Ángeles González-Sinde resulta finalista amb El buen hijo.

Grupo Planeta formalitza amb la Generalitat Valenciana l'adquisició del 70% de la Universitat online VIU, una proposta que completa l'oferta de la divisió de formació del grup a l'àmbit universitari.

Acord amb la Universitat de Barcelona per a la creació d'UNIBA, un centre internacional que ofereix títols universitaris en línia.

El Grup Planeta entra al món escolar amb la creació d'AulaPlaneta, plataforma educativa digital que disposa de més de 170.000 recursos.

Grupo Planeta adquireix el 100% de Círculo de Lectores.

Grupo Planeta crea Conference Planeta, empresa destinada a la gestió de conferències i esdeveniments per als escriptors.

Neix el segell digital Click Ediciones.

Jorge Zepeda Patterson guanya el Premi Planeta amb Milena o el fémur más bello del mundo. Pilar Eyre resulta finalista amb Mi color favorito es verte.

Mor el president de Grupo Planeta i Atresmedia, José Manuel Lara Bosch, als 68 anys a Barcelona. Els accionistes del grup nomenen nou president José Creuheras.

Neixen els canals Mega i Atreseries.

Es presenta IFP, la nova iniciativa en formació professional impulsada per Grupo Planeta.

Hombres desnudos, d'Alicia Giménez Bartlett, aconsegueix el Planeta. Queda finalista Daniel Sánchez Arévalo amb La isla de Alice.

Grupo Planeta amplia la presència internacional de la seva divisió Planeta Formación y Universitdades amb l'adquisició de l'escola de negocis francesa ESLSCA Business School, ubicada a París i especialitzada en les àrees de finances, trading i market intelligence.

Fernando Aramburu publica a Tusquets Patria, que es converteix en un fenomen de vendes i crítica.

Dolores Redondo obté el Premi Planeta amb Todo esto te daré. Marcos Chicot resulta finalista amb El asesinato de Sócrates.

Grupo Planeta llança Universo de letras, una nova plataforma per a l'autoedició en espanyol.

Planeta Formación y Universidades adquireix EDC Paris Business School, una de les millors escoles de negocis de França.

Obertura de dues grans escoles d'ensenyament superior al Marroc.

Desinversió a Editis i El Tiempo Casa Editorial.

DeAPlaneta inicia la producció de sèries de televisió de ficció amb Ana Tramel.

Dan Brown publica la seva nova novel·la, Origen, que transcorre íntegrament a Espanya.

Atresmedia fa història amb la sèrie La casa de papel, la primera espanyola a obtenir un Emmy.

Es crea Atresmedia Studios, companyia dedicada a la creació de continguts de ficció, i Atresmedia Internacional, que converteix el grup en el primer operador privat europeu amb més abonats i canals fora de les nostres fronteres.

El fuego invisible, de Javier Sierra, obté el Premi Planeta. Niebla en Tánger, de Cristina López Barrio, resulta finalista.

Las mujeres de Botero, d'Artika. Edició única, numerada i limitada a 2.998 exemplars.

Neix Planeta Fabrik Ventures, un projecte per dinamitzar i impulsar iniciatives innovadores en col·laboració amb startups i emprenedors.

Grupo Planeta ven Editis al grup Vivendi.

Artika edita Las mujeres de Botero, obra dissenyada íntegrament per l'artista colombià.

Yo, Julia, de Santiago Posteguillo, guanya el Planeta. Un mar violeta oscuro, d'Ayanta Barilli, queda finalista.

Grupo Planeta commemora el seu 70è aniversari amb la publicació del facsímil de Mientras la ciudad duerme, de Frank Yerby.

Acord amb l'ONCE per adaptar llibres i audiollibres per a persones cegues.

Atresmedia i Telefónica s'uneixen per a la creació de continguts de ficció en espanyol a tot el món. Planeta Formación y Universidades inaugura un nou campus a Madrid.

Planeta Formación y Universidades adquireix l'escola de negocis italiana Rome Business School, que ofereix programes Màster i MBA en modalitat presencial i en línia, i programes de formació d'Executive Education, igual que ESEIT, una institució educativa que té com a pilars de formació les àrees STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques).

Neix Atresplayer Premium, un nou model de distribució de continguts només per a abonats.

Artika entra al mercat nord-americà i obre seu a Miami.

Planeta cessa l'activitat tradicional de venda de llibres de Círculo de Lectores pel canvi d'hàbits en el consum dels lectors.

Javier Cercas guanya el Planeta amb Terra Alta, i Manuel Vilas queda finalista amb Alegría.

Antonio Mercero, Agustín Martínez i Jorge Díaz, els tres escriptors que formen Carmen Mola, guanyen el Premi Planeta 2021 amb La Bestia. Els van lliurar el guardó S. M. els Reis.

Grupo Planeta ofereix la seva plataforma d'educació en línia AulaPlaneta de forma gratuïta als escolars durant el tancament de les escoles per la pandèmia.

DeAPlaneta inicia la producció de la sèrie de dibuixos animats Milo.

Aquitania, d'Eva García Sáenz de Urturi, aconsegueix el Planeta. Sandra Barneda, amb Un océano para llegar a ti, és finalista.

S. M. els Reis assisteixen a la celebració del 70è aniversari del Premi Planeta l'any en què el guanya La Bestia, de Carmen Mola, i és finalista Últimos días en Berlín, de Paloma Sánchez-Garnica. La dotació del guardó puja fins al milió d'euros.

S'incorporen també a Planeta Formación y Universidades Broward International University (BIU), Barcelona Culinary Hub (BCH) i The Core Entertainment Science School.

DeAPlaneta produeix la sèrie de televisió Los pacientes del doctor García, basada en la novel·la homònima d'Almudena Grandes.

Artika llança el llibre d'artista Paisajes, realitzat pel pintor i escultor realista Antonio López.

Prisma publicaciones llança un projecte de podcast d'àudio immersiu en l'àmbit de recerca i històries adaptades a ficció.

Guanya el premi Planeta Luz Gabás amb Lejos de Luisiana, i resulta finalista Historias de mujeres casadas, de Cristina Campos.

S'inaugura a Madrid, amb la presència de S. M. el Rei, la Universitat Internacional de l'Empresa (UNIE), la primera universitat presencial de Planeta Formación y Universidades, amb els seus dos campus d'Arapiles i Tres Cantos.

Grupo Planeta s'incorpora a l'accionariat de Bromera per impulsar el projecte del grup editorial valencià.

Se celebra la commemoració del centenari de Casa del Libro amb la presència de S. M. els Reis.

Rècord històric de participació al Premi Planeta, al qual concorren 1.129 obres originals. Sonsoles Ónega es proclama guanyadora del Planeta amb Las hijas de la criada, i Alfonso Goizueta és finalista amb La sangre del padre.

Atresmedia consolida el seu lideratge robust en audiències per segon any consecutiu.
 

Grupo Planeta commemora el 75è aniversari.

L'escriptora Paloma Sánchez-Garnica guanya el Premi Planeta 2024 amb l'obra Victoria i Beatriz Serrano aconsegueix ser la finalista amb l'obra Fuego en la garganta.

Artika publica el llibre Damas y Caballeros de Manolo Valdés, un viatge a través de la trajectòria de l'artista de renom que aprofundeix en les seves tècniques, inquietuds i influències.

UNIE Universitat posa en marxa cinc noves facultats: Ciències Socials Aplicades i de la Comunicació, Ciències Jurídiques i Relacions Internacionals, Ciències de l'Educació, Escola Superior d'Enginyeria i Ciències de la Salut.

Manel Loureiro guanya la XXIX edició del Premi de Novel·la Fernando Lara amb la novel·la Cuando la tormenta pase.

Casa del Llibre continua amb la seva expansió per tota Espanya i obre al juny una nova llibreria a la ciutat de Pamplona, que és la cinquanta-vuitena de la cadena.

Lita Cabellut s'uneix al 75è aniversari de Grupo Planeta i pinta el llenç De tu mano, que expressa la transmissió del talent com a símbol de l'activitat del grup.